Les forces del Pacte registren la Llei de Memòria Democràtica per saldar un deute pendent amb les víctimes del règim franquista


Els grups parlamentaris que donen suport al Govern, PSIB-PSOE, Podem Illes Balears, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Gent per Formentera, han registrat avui al Parlament de les Illes Balears la proposició de Llei de Memòria Democràtica, una iniciativa amb la que pretenen saldar un deute pendent amb les víctimes del règim franquista.

La representant de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha acompanyat als diputats del PSIB-PSOE, Sílvia Cano; de Podem Illes Balears, Laura Camargo; de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà; i de MÉS per Menorca, Josep Castells; a la roda de premsa pe explicar la proposició de llei amb la que es compleix un compromís més dels inclosos als Acords pel Canvi signats a principi de legislatura.

Els signants han explicat que amb aquesta llei es pretén «restituir, rehabilitar i reparar adientment a les víctimes de la dictadura i la repressió franquista i de tots aquells que lluitaren i perderen la vida perquè avui tenguem una democràcia i puguem gaudir de drets i llibertats».

Complint la màxima de que «no hi ha justícia sense memòria», la proposició de llei cerca que les institucions públiques compleixin amb el «deure de memòria» que tenen, perquè «no ens podem permetre una societat que no conegui les errades i els conflictes del passar per assegurar que no es tornin a repetir».

Aquesta proposició de llei «totalment necessària i actual» comença ara la seva tramitació parlamentària en la que els grups signants esperen que «els grups de l'oposició facin les seves aportacions per tenir una llei participada, dialogada i aprovada amb el màxim consens», ja que es tracta d'una iniciativa que «no pretén reobrir ferides, sinó tancar-les definitivament per a les víctimes i els seus familiars».

Estructura de la llei

Aquesta Llei s’estructura en sis títols i s’articula en quatre eixos principals: el dret a la veritat, el dret a la memòria democràtica, el dret a la reparació i reconeixement de les víctimes i les garanties de no-repetició.

Entre els aspectes més rellevants, destaca la creació del Cens de la Memòria, un registre de caràcter públic sobre les víctimes; a més de la creació de Seccions de la Memòria Democràtica a arxius, biblioteques i museus on dipositar tots aquells vestigis franquistes que es retirin. També es confeccionarà un catàleg amb tots aquells espais rellevants per a la Memòria Democràtica que estaran protegits per la nova figura dels Espais i Itineraris de la Memòria.

La llei també declara el dia 11 de novembre com a data simbòlica de record i homenatge a les víctimes de la dictadura i la repressió franquista; i es crearà un Cens de símbols i mencions franquistes que hauran de ser retirats per les institucions públiques.

A més, el Govern de les Illes Balears mostra la seva predisposició, per tal d’aconseguir l’aplicació de les resolucions de les Nacions Unides sobre crims contra la Humanitat i constata el seu compromís personant-se davant les institucions judicials pertinents, en casos de desaparicions forçades, consells de guerra i afusellaments i altres vulneracions dels drets humans comeses durant la repressió i Dictadura franquista.

Per últim, es sol·licita a l’Estat Espanyol la nul·litat de tots els judicis a ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears realitzats per tribunals militars i/o civils per causa de motius polítics vinculats a la República, la Guerra Civil o la lluita en defensa de la democràcia durant la Dictadura o la Transició, incloent l’anul·lació de les sentències dels Consells de Guerra, Tribunals de Responsabilitats Polítiques, Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme i Tribunal d’Ordre Públic (TOP), així com expedients de depuració del magisteri.